Museo Abelló



		JOAN BROTAT. LA LLUITA PER LA INNOCÈNCIA, 1946-1966 Del 21 de gener al 10 d'abril de 2011 L'exposició és una producció del Museu Municipal de Mollet del Vallès i el Museu de Valls amb la col·laboració de la Universitat de Jaén centrada en els primers vint anys de pràctica artística del pintor, els més fructífers de la seva llarga trajectòria. L'exposició vol recuperar l'obra d'aquest pintor massa oblidat per tornar-lo a fer visible, alhora que el vol reivindicar com un dels artistes més singulars de la segona meitat del segle XX al nostre país.

		NOVA AVANTGUARDA. FOTOGRAFIA CATALANA DELS ANYS 50 i 60. Del 12 de novembre de 2010 al 16 de gener de 2011 Organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a i comissariada per Pepe Font de Mora, l'exposició traçava un recorregut per la fotografia catalana dels anys 50 i 60 a través de les obres de nou dels autors més representatius d'aquest període com Francesc Català-Roca, Josep Maria Casademont, Ricard Terré, Xavier Miserachs i Ramon Masats; a més, obres d'extraordinari valor com les d'Oriol Maspons, Toni Catany, Joan Colom i Leopoldo Pomés. Les fotografies de la mostra procedeixen de la Col·lecció de la Fundació Foto Colectania, que va produir l'exposició.

		APEL·LES FENOSA. L’ESPIRITUALITAT EN LA MATÈRIA Del 9 de setembre al 7 de novembre de 2010 La Fundació Palau, en col·laboració amb la Fundació Apel·les Fenosa d’El Vendrell, ha dedicat una exposició temporal a l’escultor Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899- París, 1988). La mostra, formada per una cinquantena d’escultures, la majoria en bronze, i d’unes 20 obres d’autors com Manolo, Gispert, Llauradó o Domingo que van formar part del seu entorn. És un recorregut per la trajectòria de l’artista establert a París a la vegada que una demostració de com havia de ser l’escultura al seus ulls: poètica i essencialista.

		XVII BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ Del 9 setembre al 3 d’octubre de 2010 Una nova edició de la Biennal amb l’objectiu de mostrar i promocionar l’art jove del país, aproximant les noves creacions a la ciutadania de Catalunya i del Principat d’Andorra.



		CONSTRUCCIONS LÍRIQUES. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. L’OBJECTE I L’ESPERIT DADÀ. Del 4 de juny al 28 d’agost de 2010 “Construcció lírica” és el títol d’una escultura de Leandre Cristòfol de 1934 que va servir per donar títol a aquesta exposició. És una obra que fa parlar uns trossos de fusta i un filferro. Man Ray i Cristòfol van crear “construccions líriques”, artefactes basats en l’enginy, la imaginació i la poesia, invencions visuals i plàstiques que conviden a la participació de l’espectador. L’exposició volia fer dialogar els dos artistes, mitjançant una mostra de fotografies d’objectes de Man Ray de la col·lecció d’Afflitto de Nova York i escultures tridimensionals de Leandre Cristòfol de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, més algun document que mostrava la fervent admiració de l’avantguarda lleidatana per Man Ray. La idea era fer conversar el material exposat des de l’esperit dadà que va unir ambdós artistes.

		Història tràgica Es va presentar l’obra de Joan Abelló: Història tràgica de l’època que ens ha tocat viure. Obra on es fusiona la figuració amb l’abstracció. Es podria dir que es tracta d’una obra Wagneriana on es combinen a la perfecció pintura, color, ritme i composició, i que ens va prermetre crear un espai de meditació. Un cop acabada l’obra, el pintor va fer una presentació a les persones més properes a ell, i els convida a participar d’una forma directa amb l’obra. Des de la Fundació Municipal Joan Abelló, fent honor aquest acte celebrat fa uns trenta anys, i en motiu de la presentació de l’obra, va convidar a participar i a donar el punt de vista dels visitants sobre el quadre “Història tràgica de l’època que m’ha tocat viure” . Link: http://historiatragica.blogspot.com/

		El Sentit del Ritme La variada riquesa de la col·lecció Abelló ens permet traçar relacions entre obres i autors de diferents èpoques. Amb una seqüència harmònicament escollida vam poder descobrir alguns dels gustos amagats del col·leccionista. El títol de la mostra suggeria un joc d’analogies sensitives que l’espectador va descobrir, tot contemplant les interpretacions de la música i la dansa per part dels artistes plàstics de la talla d’Abelló, Picasso, Ribes Rius, Manolo Hugué, Joan Rebull, ...... Dibuixos, pintures i escultures congelen sons i moviment. Les arts espacials i les arts temporals van entrar en simbiosi amb el concepte del ritme.

		Anterior \| Següent