Menhir de Mollet

El descobriment

L’abril de 2009, mentre es feien obres al Parc de les Pruneres, al centre de la ciutat, es va descobrir un menhir enterrat a 10 metres de profunditat i estirat. Els dies posteriors es va fer allà mateix una intervenció arqueològica per saber si hi havia altres materials enterrats, però no es va trobar res més de la mateixa època.

Què és un menhir?

El mot menhir és bretó (men, “pedra”; hir, “llarga”) i designa un monument megalític d’un sol bloc de pedra, plantat a terra. En alguns casos, la pedra ha estat treballada, gravada o ambdues coses. Pot aparèixer isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles.

Com és el Menhir de Mollet?

Mides i composició
Llargada: 4,90 m. Amplada: 68 cm. Fondària: 110 cm.
Pes: prop de 6 tones.
Composició geològica: es tracta d’arcosa, una roca sedimentària formada a partir de l’erosió de roques granítiques, d’unes característiques que no es troben a Mollet ni a l’entorn més immediat.

Gravats
En un costat hi té uns gravats curvilinis i rectilinis que formen motius de serp, de cornamenta i d’escuts, com el de Montmeló. En el costat oposat hi ha un rostre humà en baix relleu. Aquest tipus de menhir pot ser considerat com a estàtua-menhir, un tipus de monument megalític que a Catalunya només es coneixia per les troballes fetes a Ca l’Estrada, a Canovelles (Vallès Oriental), l’any 2004, però del qual no es va conservar el rostre i el megàlit de la cista de Reguers de Seró, a Artesa de Segre (la Noguera), descobert el 2007.

El rostre del Menhir de Mollet té el nas i les celles o arcades supraciliars que formen un motiu en T, amb els extrems laterals perllongats cap a baix i que enquadren els ulls. Una representació del rostre humà similar es troba en dues esteles prehistòriques de la península Ibèrica, la del Concelho de Moncorvo, al nord de Portugal, i la d’Asquerosa, a Granada; a França s’han trobat més de 200 estàtues-menhir a la Provença, Baix-Llenguadoc, Rouergue, Marne i entorn de París, a la Bretanya i a Còrsega.

Altres menhirs del Baix Vallès

Al Baix Vallés es coneixien els menhirs de la Pedra Llarga de Palau-solità i Plegamans, la Pedra Serrada de Parets, la Pedra de Llinars de Montmeló i el Menhir de Castellruf de Santa Maria de Martorelles, els dos últims també amb gravats. Són monòlits senzills, no tan grans com el de Mollet. Se situaven en el neolític final i hi ha diferents interpretacions del seu significat, com la que els considera fites o delimitacions territorials o la que hi veu representacions humanes o religioses.

Per què és tan important el Menhir de Mollet?

  • Perquè el seu caràcter antropomorf confirma que els menhirs podien representar éssers humans, que en alguns casos constituïen veritables estàtues-menhirs.
  • Perquè aporta nous arguments per a la cronologia del neolític final dels menhirs vallesans, que se situa aproximadament entre el 3300 i el 2500 aC.
  • Perquè ens ajuda a ampliar els coneixements del neolític final a Catalunya.
  • Perquè dóna consistència a un grup de menhirs del Baix Vallès.
  • Per les connexions que aporta amb menhirs d’altres llocs d’Europa pels motius i gravats.
  • Perquè per les característiques i la monumentalitat singular és una de les troballes més importants d’aquests darrers anys en el sud d’Europa.

+informació

Horari

L’horari és de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de dilluns a divendres de 16 a 20.30 h. Tancada dissabtes de l’1 de juliol a l’1 de setembre i per vacances del 25 de març a l’1 d’abril,  del 22 de juliol al 25 d’agost i del 23 al 31 de desembre de 2013.

Entrada per la Biblioteca de Can Mulà
Carrer Alsina, 1 (Parc de Can Mulà)
08100 Mollet del Vallès

Visites concertades i/o comentades
Tel. 93 544 50 99
educamabello@molletvalles.cat